En un món ple de distraccions i estrès viure en el present és una de les claus més potents per trobar pau i plenitud. Vivim en un món on la immediatesa és la norma, un món on ens han inculcat que la felicitat consisteix a perseguir metes que estan en el futur i per les quals cal lluitar i treballar. Vivim en una constant carrera i ens hem de preparar perquè, en aquest futur, siguem els millors i poder aconseguir sempre una mica més gran i millor. Només així hi trobarem la felicitat: Trobar la feina ideal, la parella perfecta, en definitiva, l'èxit… Però és una felicitat que és fictícia, perquè mai no arribarem a aquest lloc ja que sempre apareixeran noves metes per les quals seguir lluitant.
Un dia Joan es va acostar per la Sangha. Es tractava de una persona molt inquieta, acostumat a viure en constant activitat i a fer les coses ràpidament per tenir més temps en aquelles coses que necessàriament havia de fer, encara que, segons em va dir en un moment d'intimitat en què vaig aconseguir que es relaxés, se sentia buit i sense tenir un rumb clar cap a on es dirigia.
- I per què sempre corres? - Li vaig preguntar.
- Realment no ho sé. Va respondre després de pensar durant una estona
la resposta
Després del dinar li vaig dir que, com a part del seu pas per la Sangha, ens tocava a nosaltres fregar els plats de totes les persones amb qui havíem menjat.
Com? A mi? Si ho he de fer, ho faig. Ho farem ràpid,
no hi ha massa - Va dir.
Sí, però ho faràs com jo et digui, i serà diferent. - Li vaig dir.
- Només són plats, no pot ser diferent.
Li vaig explicar que centrés tota la seva atenció en tots i cadascun dels moviments que fes per fregar els plats i que estigués pendent de les sensacions que sentiria i que, d'aquesta manera, aconseguiria que una tasca senzilla esdevindria una experiència interessant i única.
Li vaig dir que era molt possible que la seva ment es despistés en records de
qualsevol tipus, o en preocupacions, o en multitud de coses que no tenien res a veure amb els plats. Això passarà, li vaig assegurar, però li vaig demanar que s'esforcés a tornar a posar l'atenció en la neteja quan fos conscient de no ser-hi.
- Bé, em fio de tu, provaré.- Em va dir.
- Fia't i ja em diràs.
Un cop acabada la tasca, em va explicar la seva experiència: El primer que vaig fer va ser obrir l'aixeta d'aigua calenta. A les mans vaig anar percebent la sensació d'humitat i de temperatura de l'aigua, que va anar passant del fred gairebé gèlid, perquè avui feia un dia fred, a la calidesa sensual i agradable de l'aigua temperada, fins al punt de gairebé cremar-me i vaig haver de graduar l'aixeta per l'alta temperatura.
Vaig posar el sabó i la seva olor em va arribar als narius omplint-les d'una suau fragància gairebé desconeguda malgrat les moltes vegades que l'havia utilitzat i que, amb el contacte amb l'aigua i el meu propi moviment del ,
fregall, fregant els plats, el sabó es va convertir en una escuma que vaig sentir que acariciava la meva pell amb un pell acariciava la meva pell i les meves orelles. Em vaig fixar en les bombolles de sabó i eren plenes de reflexos multicolors de llum que en esclatar alliberaven tota la seva intensitat aromàtica.
És cert que la ment se'm va anar no una, sinó multitud de vegades a situacions allunyades del que estava fent i també és cert que
que les primeres vegades em va costar adonar-me'n i em va costar més encara tornar a la tasca de fregar els plats, però amb el pas del temps la meva ment tornava, amb més facilitat, feia la tasca que estava fent.
Vaig acabar la feina de rentar els plats ordenant-los després d'assecar-los un a un, amb deteniment, sense les presses del meu vell estrès per acabar que normalment tenia. El resultat va ser, malgrat que era la primera vegada que ho feia així, molt relaxant.
Tenia raó. Ha estat una bonica experiència. No ho havia sentit mai això.
–Doncs ara imagina que totes les coses de la teva vida les fas des d'aquest sentit de presència en què la teva ment es fon amb allò que estiguis fent, sigui això el que sigui, vivint-ho, sentint-ho, experimentant en tu la importància d'estar atent a cadascun dels teus moments, donant total importància a allò que fas i sents i donant importància als mínims detalls..
- Que interessant això que em dius, és possible?
–- És el que acabes de viure rentant els plats. Pots aconseguir que una tasca tediosa i avorrida es converteixi en tot un esdeveniment. Tu mateix ho has reconegut, has convertit el rentar uns plats en un moment únic, irrepetible. Has percebut olors, textures i sons que fins ara et passaven desapercebuts, i ara imagina't, on arribaries amb tasques més complicades i que a més estiguin en sintonia amb els teus projectes?
- Uf… sí, ho imagino, encara que em costa.
Doncs només depèn de tu, amic. Només depèn de tu.
El present és un regal. La veritable pau, no es troba en el futur, no és en un lloc llunyà ni en una meta per assolir. És en aquest instant, en la capacitat d'experimentar la vida tal com és, sense pressa, sense ansietat. Amb la consciència de saber que la vida només succeeix a l'instant present, l'única realitat existent, el lloc on la vida cobra vida.
