L'aventura de portar el Dharma a l'empresa o com transformar l'avarícia en plenitud, a força de consciència.
Tal vegada és l'aplicació més àrdua del budisme, o tal vegada és només el que sembla. Del budisme com a manera d'entendre la vida i com a filosofia compromesa amb el seu entorn humà, social, ambiental i, també, econòmic i empresarial. “El budisme sempre ha estat reivindicatiu del que la societat necessita i exigeix, i cert és que aquí pren un altre caire, més actiu i en coherència absoluta amb l'entorn”. Parla Jordi Gómez fundador al costat de Lama Dondrub i Pilar López d'Equips Conscients o com aplicar el budisme a l'empresa.
Tot comença a principis d'aquest segle XXI. Un grup de directius associats entorn de EO Network (xarxa d'organitzacions empresarials en les seves sigles en anglès), organització que els serveix per a vèncer la solitud del líder davant els reptes i decisions, i compartir les seves cerques i troballes, visiten a Lama Dondrub, llavors resident i mestre en el monestir Sakya del Garraf. Volien proposar-li que acollís al grup en una de les seves activitats o retirs en els quals habitualment compartien el seu temps: una manera de vèncer els pesats murs de la seva responsabilitat. “La connexió va ser immediata”, relata Juan Carlos Ángeles, pioner, fundador i avui formador d'Equips Conscients. D'aquí sorgeix la voluntat de donar continuïtat a la iniciativa com a manera d'aplicar la filosofia budista al món empresarial. “Nosaltres vam veure en això una oportunitat estupenda de transmetre el nostre valors de manera pràctica”, afegeix Jordi Gómez.
“El budisme sempre ha estat reivindicatiu del que la societat necessita i exigeix, i cert és que aquí pren un altre caire, més actiu i en coherència absoluta amb l'entorn”
Jordi Gómez – Cofundador d'Equips Conscients
Neix Comitè Ètic, un grup experimental que es reunia de manera periòdica i al qual aviat van començar a unir-se gent molt diferent de l'àmbit empresarial amb un mateix propòsit: millorar l'organització i funcionament de les empreses orientant-les en el camí de la consciència plena i posant sempre a la persona com a centre: líders, treballadors, proveïdors, entorn. “Descobrim que eren en general gent entrenada a (i necessitada de) obrir-se al grup –rememora Jordi. No solament abordàvem els sofriments col·laterals a l'empresa, especialment els seus buits i vertígens davant la responsabilitat, sinó qüestions com l'educació dels fills o fins i tot la conciliació domèstica”. El següent pas va ser dotar al Comitè Ètic d'un programa d'ensenyament que anava a ser una adaptació condensada dels continguts de GIM (Grups de Recerca en la Meditació), posant l'accent principalment en la calma mental i la indagació Vipassana. Sabut és que una de les constants de Sangha Activa és no detenir-se, de manera que, una vegada afermat el programa, el següent va ser sortir fora de l'àmbit de confort, que en aquells dies se situava en el Centre Budista de Vallvidrera, per a fer formació en les empreses sense apartar-se un àpex del camí traçat: que el capitalisme s'obri a l'aplicació de la consciència en les seves empreses. No, no es tractava d'organitzar esbarjos o saletes chill-out per al relax puntual de la ment esgotada, sinó crear espais on les persones poguessin trobar-se a si mateixes dins de l'àmbit del treball.
La següent troballa porta per nom Capitalisme Conscient. Un oxímoron? A primera vista, sí. Es tracta d'una fundació originària dels Estats Units l'objectiu de la qual és canviar la manera d'entendre els negocis i el leitmotiv dels quals seria: els diners no és el propòsit sinó el mitjà per a aconseguir-lo. La fundació era encara incipient a Espanya i la seva claredat de mires va suposar que el mateix Lama Dondrub es convertís en un dels seus patrons. “El capitalisme és progrés, però està demostrat que pot i ha d'anar amb compte amb el que maneja i enriquir el seu entorn no sols en termes econòmics sinó principalment vitals”. A hores d'ara del recorregut, Jordi és capaç d'explicar el que diferencia el capitalisme conscient d'aquest altre de l'avarícia, els excessos i la falta de consciència. “Lama els escoltava i els deia: És que us moveu per amor! No sols estaven arriscant tots els seus valors i patrimoni per una cosa en la qual creien, sinó que donaven sentit al que feien en els seus negocis generant felicitat i benestar. No tot el capitalisme té perquè ser negatiu; la ciència, el progrés, les condicions de vida de les persones es beneficien d'aquest sistema de treball, el menys dolent dels que fins ara coneixem, però que ha de millorar”.
Podríem posar en contrapartida el Mindfulness o simplificació de la pràctica de la meditació oriental que els dirigents del tecnopoder han impulsat des de Silicon Valley per a reduir l'absentisme laboral i logar una major producció en les seves empreses. “No, aquí hi ha regles ètiques: es tracta d'una cultura, no d'una eina per a augmentar els rèdits financers. El Mindfulness, meditació i atenció plena, seria una de les potes, però el corpus es recolza a més en la transformació i desenvolupament personal i en l'autogestió que condueix a la llibertat; el budisme es fonamenta en altres dos pilars bàsics: saviesa i ètica. No sols s'ocupa de l'organització i l'engranatge de l'empresa, sinó del creixement de l'individu, des de la perspectiva del benefici col·lectiu: no és correcte que el beneficiat sigui jo mateix, perquè ningú existeix aïlladament”.
És així com arriben a Equips Conscients. Són una desena de formadors, tots ells prèviament mestres de GIM, el perfil dels quals s'emmarca en el context empresarial. Tots ells compromesos amb el seu procés de creixement personal. La premissa primera per a portar la labor d'aquests formadors a una empresa és que el ceo d'aquesta s'impliqui i que prèviament hagi treballat en el camí de la consciència plena. Els treballadors o personal implicat, participaran del programa de forma sempre voluntària. “L'economia és l'eix sobre el qual trencada el món, i una de les seves més primàries conseqüències és que desperta l'avarícia –parla Jordi Gómez. El que nosaltres intentem per sobre de tot és generar entre tots una consciència per a un canvi possible de la manera de produir, perquè és el que realment pot transformar la nostra manera de viure aquí i ara. Buda prestava especial atenció als reis, intentant convèncer-los que hi havia una altra manera de fer les coses, i ho va aconseguir en molts casos. Perquè això seria una cosa paral·lela però en el món d'avui: si aconseguim que hi hagi líders conscients, tindrem més possibilitats que el món canviï per a bé”.
“Per a Lama Dondrub, per a Sangha Activa, és un repte portar el Dharma a qualsevol àmbit de la societat: ens arrisquem per a tenir un impacte positiu; l'hem posat en pràctica en el mitjà sanitari, en l'educació, en l'empresa, i ara estem començant a aproximar-nos a la política (començant per corporacions locals). Tenim el compromís de compartir la nostra experiència i fer arribar els seus beneficis als altres, però sense caure en el proselitisme, per al que es necessita una certa habilitat. El primer que fem és explicar que això és una forma de vida, perquè si s'interpreta com a religió, de manera estanca, el nostre imaginari comú ens situarà en la dimensió del dogma, i no és així. No ocultem que som budistes confessionals, però tampoc presumim d'això. Promovem una filosofia humanista que és una forma de sanació comprovada científicament: les nostres pràctiques meditatives i contemplatives estan ja en els protocols de la neurologia, psiquiatria, etcètera, per la seva comprovada eficàcia”.
“Si aconseguim que hi hagi líders conscients, tindrem més possibilitats que el món canviï per a bé”.
Jordi Gómez – Cofundador d'Equips Conscients
Servim-nos d'un exemple pràctic però complex: és possible acomiadar a algú “amb consciència” o èticament? Va succeir no fa molt en un dels grups que forma Juan Carlos Ángeles, una empresa química, per a major inri. El ceo, en formació, va haver d'acomiadar a una treballadora que també seguia els cursos. Va succeir un dia i, al següent, l'empleada va tornar a la formació “agraïda per la forma del seu acomiadament” –compta. I no, no va ser qüestió d'indemnitzacions suculentes, sinó d'un tracte efectivament ètic: se'ls concedeix tres mesos almenys per a trobar un nou lloc de treball, i, més important, se'ls explica, segons la llei universal de causa/efecte, per què no és la persona idònia per a exercir aquest càrrec o ofici, la qual cosa impedeix que tant el cessat com l'entorn puguin logar la plenitud. “Quan un ha de liderar –Jordi pren la paraula–, a vegades ha d'allunyar-se d'inclinacions i prendre decisions. Són coses que ocorren fins en el si de la família”, i ho diu mirant amb gravetat, després d'haver acompanyat a desenes de persones en processos de ruptura dels seus vincles sanguinis i/o afectius, especialment després dels enconos i tensions que va generar la pandèmia.
-Jordi i altres formadors, podríem fer una última síntesi de què és el que ofereixen els Equips Conscients a la societat?
-Sí (per consens): posem al servei de la societat una cura que no requereix pastilles, un camí per a sortir del cercle del consumisme i els estímuls artificials que ens enganyen en l'assoliment de la plenitud.
